Entro al laboratori em quedo dret i em limito a mirar els meus alumnes. M'he posat la bata blanca com cada dia que em toca laboratori. Els alumnes ja estan asseguts en els tamborets com de costum. Me'ls miro i em sembla que no vulguin adonar-se de la meva presència. Tots els alumnes em miren amb aquella cara silenciosa i de compassió. M'assento a la meva cadira com cada dia. Ningú diu res.
És impossible mantenir la situació gaire estona més. Els alumnes esclataran d'un moment a l'altre, haig de parlar, haig de començar el tema ja. Quan podré començar a parlar? Jo sóc el professor, però el silenci aclaparador m'ho impedeix. Transcorren dotze minuts fins que puc parlar. Amb les meves primeres paraules més d'un alumne que guaitava per la finestra gira la cara i em contempla. De fet, em contemplen tots amb una cara d'indiferència totalment indefinida.
- Hola, molt bon dia a tothom- dic.Avui recordo que és dimarts i toca explicar el tema de la taula periòdica. M'entenen els meus alumnes? Els agrada realment el que els hi explico?
