SÓC AL·LÈRGICA.

Sóc al·lèrgica. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que arriba la primavera. Els arbres floreixen, les abelles viatgen de flor en flor i el meu nas ja ho nota. Sóc al·lèrgica i punt. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació del meu nas i de la meva cara en tota la meva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumada. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu alta, parlin dels meus ulls plorosos i dels esternuts. Facin-me servir per demostrar-se que normals i que ben adaptats estan vostès al nou canvi d'estació. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no m'han mirat bé.

REALMENT SÓC LLEIG?

De veritat sóc deforma? Ja sé que ho sap tothom. Sempre s’equivoquen amb mi o són imaginacions meves. Sempre he dubtat si sóc lleig per alguna raó especial. No poc beneficiada de les arts estètiques, ni poc rica de bellesa però sóc bon noi. La gent no em veu normalet tirant a lleig, la gent em veu horrible, és veritat? Serà tan greu? És que no tinc cap punt positiu en el meu físic. No se si em veuen lleig. Horrorosament, malvadament estranya. Em veuen bé? Desviïn la mirada així no hauran de gaudir de la contemplació de la meva possible lletjor en tota la seva esplendor. Tothom em mira així de malament? no hi estic acostumada. Comenten el meu aspecte? En parlen en veu alta? En parlen de les meves faccions amb els amics? M’utilitzen per demostrar-se que llestos i que guapos i que genials i que ben fets que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Bé jo sovint també ho penso, o no.