Drama en el port, Joan Salvat-Papasseit

 

Aquesta obra es situa el 1919 en la primera etapa (1916-1919) de l'escriptor, Joan Salvat-Papasseit, sota la influència del cubisme i sobretot del futurisme. Aquest poema surt del llibre de Poemes d'ones hertzianes.

Ell neix a Barcelona el 1894. Va tindre una infància molt desafortunada. Als 12 anys sent el desig d'incorporar-se a l'església i és quan creix el seu idealisme. Als 17 comença a formar-se pel seu compte. No tenia diners i es va veure obligat a treballar al port, en una drogaria, un taller d'escultura religiosa...

Va col·laborar en publicacions de caire anarquista i revolucionari.

L'any 1917 publica el seu primer poema "Columna vertebral: sageta de foc" i ideològicament es decanta cap al desvinculament del pensament polític i es centre amb les avantguardes que el fan influir amb idees anarquistes i socialistes.

L'any 1918 edita l'únic número de la revista ''Arc-Voltaic''. Va fer el seu primer llibre futurista de poemes: Poemes en ondes hertzianes. 

Més tard neix la seva primera filla i això l'anima a escriure les proses infantils Els nens de la meva escala, editades a la revista La Mainada (1921). Un any més tard neix la seva segona filla. La seva malaltia fa que es vagi canviant de domicili en diferents parts de Catalunya, Andorra, París...

Va anar transcendent la seva carrera poètica: a la revista Proa, va col·laborar a La Publicidad, edita el segon llibre de poemes L'irradiador del port i les gavines, va escriure poemes plens d'exaltació nostàlgica de Catalunya, de Les conspiracions, va publicar La gesta dels estels, El poema de la rosa als llavis, i un fragment més d'Els nens de la meva escala...
Mor el 7 d'agost de 1924 per culpa d'una tuberculosis. 
 

El tema d'aquest poema podria ser la descripció d'una sèrie d'imatges i les sensacions que veu i sent en aquell instant. Com per exemple: Llum blanques verdes roges, nit fosca, la boia inquieta... Diu el que veu amb els adjectius corresponents del moment en que passa l'acció. 

El que Salvat-Papasseit volia amb aquesta composició avantguardista era explicar en diverses imatges el poema, descriure el que veia. D'aquestes imatges, podrirem dir que cada una seria una part del poema, ja que no és un poema normal, com els que estem acostumats a veure, sinó un cal·ligrama.

Hi han moltes tècniques avantguardes en aquest poema. A nivell de tècniques del futurisme seria l'aparició de la màquina, del transatlàntic, de la draga... de tots aquests aparells nous en el moment. Es veu també com en el cal·ligrama hi ha una part on té forma d'arc voltaic, ja que també era una innovació, conjuntament amb l'aparició de la llum artificial i de l'electricitat. A nivell d'ortografia, suprimeix tots els punts i comes. El cal·ligrama està format de paraules que fan el dibuix d'un oceà amb el seu vaixell i les seves veles corresponents. Per exemple quan diu tràngol, fa referència a les ones que es mouen de la mala mar, el tro de la llum fa referència al tro reflectit a l'aigua, quan parla de la boia inquieta fa referència a una boia moguda per la mala mar...

Si ens mirem les figures retòriques d'aquest cal·ligrama hi ha moltes personificacions, com per exemple: el mascle transatlàntic, les sirenes xisclant, la boira inquieta... Aquestes figures fan que atribueixin característiques humanes a animals o objectes. També hi podem trobar una metàfora o símil: ara les ones canten el desig d'engolir, al tro al lluny del sospir de les tenebres... Això fa que s'identifiqui un objecte amb un altre o una cosa irreal, ja que els dos es poden assemblar. Això era molt característic de l'avantguardisme ja que volien trencar amb tot. També podem troba l'hipèrbaton, ja que aquesta figura trenca amb tot el passat i s'ajusta al futurisme, amb la seva rebel·lió i força al no acabar una frase completa amb un mateix vers i continuar el de sota. Els últims dos versos hi ha una metàfora del jo poètic, de ser en un altre lloc mentre va descrivien aquests versos, però quant veu les gavines es veu on està en realitat, al port.

En conclusió crec que ell volia expressar la imatge d'estar al cim del vaixell i anar descriguen tot el que veia, penso que tot és una il·lusió del poeta, ja que Papasseit estava vigilant el port. Ell té molta importància amb el jo poètic, com per exemple '' jo em veig en l'horitzó fora el port '', aquí el que vol és que ens involucrem una mica amb la seva vida i fugir de la rutina diària. També ens podem fixar amb la crítica que fa a la societat, quan diu els immigrants s'empenyen.

El que m'ha agradat més ha sigut la forma que té el cal·ligrama i l'estructura m'ha sigut una mica més complicada d'entendre. El que no m'ha agradat tan ha estat la manera de visualitzar les imatges i això m'ha fet pensar que tot és molt obert.