Indigneu-vos de Stéphane Hassel

Fitxa tècnica:

Títol: Indigneu-vos! (Original: Indignez-vous!)

Subtítol: Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica.

Autor: Stéphan Hessel 

Traducció: María Belvis Martínez García 

Editorial: DESTINO

Pàgines: 64 
 

Format: Rústica

Idioma: Català 

Primera edició: Abril del 2011

ISBN: 9788423344710

Matèria: Sociologia 

Preu: 5€ 

Sinopsis:

Arrenca el relat amb el naixement de la democràcia moderna i la compara amb la democràcia que estem vivint en la nostra societat actual. Ha canviat la democràcia o hem canviat nosaltres? Els bancs s’han privatitzat i l’esquerda entre els pobres i els rics cada vegada es va fent més grossa i profunda. Els diners estan agafant un caire ferotge dins la nostra societat.

Sota el lema indigneu-vos es crida a la llibertat, es crida al dret de tots a decidir, criticar, lluitar pels nostres drets i no ser simples espectadors de la nostra vida i l’època que ens ha tocat viure.

Es veu la història des de dos punts de vista molt diferents: l’optimista, una cadena de indignacions, crits i guerres on porta a la democràcia ideal i la visió pessimista, i com es veu la història, d'un seguit de catàstrofe darrera catàstrofe.

La nostra societat ha perdut els temes d’indignació, dir el que pensem i manifestar-ho de totes les maneres possibles: si s'ha de sortir al carre es surt, si s'ha de dormir a fora es dorm, si s'ha de pintar les parets que es pintin, però els joves, que són en un futur, qui manarà, es moguin i lluitin pel que volen. L’autor anima a recuperar-los, buscar-los ja que estan al voltant de tothom i de tot.

La principal indignació de l’autor es centra en l’actual Palestina. Gaza és una actual presó a cel obert, una lluita contínua per la vida, per la qualitat de la vida. El missatge és un crit a la no-violència, no s’arriba a un bon final amb violència com a plat fort. El camí és una insurrecció pacífica, formar persones i no matar-les. Crear ideals reals i persones que els creguin i els executin, només així: indignant-nos i lluitant s’arribarà a la pau. És així com el text dóna una solució extensiva a tots els altres problemes que ens rodegen i que ignorem o, senzillament, desconeixem.

Crítica:

El relat em sembla una ferotge crítica i una crida a mirar a darrera. La nostra generació té masses imputs (sensacions i senyals externs) que ens porten sempre a mirar cap endavant i d’una manera ràpida. 

El missatge que llegeixo entre línies és que no avançarem bé si no som conscients de la lluita del passat per aconseguir un valors que ara s’estan perdent. Sí que fem classes d’història on els professors ens parlen de revolucions socials però queda en un segon terme, ja que vivim (almenys en el primer món) en una societat segura, fàcil, amb televisió, amb Internet on tot vola. Si tinc un dubte només haig d’obrir el facebook i preguntar a algun company o companya el meu dubte, si vull quedar per sortir no haig de sortir de casa, envio un SMS i quedo. Tot és relativament fàcil i cal adonar-se del parany que hi ha en tot plegat, ens oblidem de com hem pogut arribat aquí i si aquest aquí, és bo del tot.

El missatge és clar: indigneu-vos!. Pensa, lluita i seràs ciutadà. Veig una doble visió a l’autor sobre el transcurs de la història viscuda de primera mà i amb les experiències de l’entorn que el rodeja. Segons l’autor, cal posar tota la nostra indignació en l’actual Palestina, i en altres fets que veiem cada dia per la televisió o per la premsa i que ens semblen tant normals, ja que passen lluny o si més no, queden lluny de la nostra generació.

Per mi, el text és un crit a la no-violència i sí a la llibertat d’expressió i a la persona individual i en grup. Si no lluitem no aconseguirem tenir un futur més lliure i més respectuós amb totes les persones.